Super hombres bajitos.

Aquí trobareu un article molt interessant de la Vanguardia del dia 18/10/08:

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20081018/53562215338.html

Mai m´havia parat a pensar que també sóc part de l´historia, dels avanços de la tecnologia del S.XX i XXI i que podría contar moltes de les meves experiències com si fossin " batallitas " com fa la gent gran, com feien els meus avis i els meus pares.

Recordo que ens explicaven històries de la guerra civil espanyola viscudes en primera persona o de com vivien i de com feien per sobreviure en aquella época tan propera i tan llunyana a la vegada. Històries que escoltavem amb les orelles i els ulls ben oberts. Històries que mai tornaré a sentir dels seus llavis.

Ara al començar a escriure la meva autobiografia i reflexionar sobre la meva vida en relació amb les noves tecnologies i recordar tots els avanços que he viscut , me he sentit gran, molt gran, potser massa i tot,i no m´agrada sentirme així perqué crec que encara em queden moltes coses a fer i encara tinc forces i ganes de viure en aquest món que de vegades sembla que s´ha tornat boig. Potser tot va massa ràpid o potser no...

Veritablement ens trovem en una societat amb moltissima tecnologia. És cert que és la societat de la informació , de la comunicació en la que tots anem d´un costat a l´altre pendents del que passa aquí i a l´altre part del món .

Tenim prous medis : televisions , teléfons , móbils , ordinadors , ràdio , prensa , llibres , internet , fax , etc, però,sabem utilitzar-los sempre de manera profitosa ? . De vegades sí, de vegades no .

Ens deixem manipular per aquests medis ? . De vegades sí, de vegades no.

Ahuriem de reflexionar i ser crítics per saber si tot aixó ens ajuda a ser més feliços. Si no és així, saber triar els instruments i les eines que ens siguin útils i necessaries per la nostra vida personal i professional i fer les servir quan calgui és una qüestió prioritaria.

Jo estic en aquest procés. He descobert que vull apendre, que necessito apendre per no quedarme enrere, per poder compartir ensenyar i formar part activa d´aquest món tan tecnológic. Perqué no vull relegar sempre en els altres. Perqué si ho puc fer i puc gaudir fent-lo perqué no intentar-ho ?.

Jo també podré, i encara que ara no en se,en sabré.