EL nadal, és llum, color, il.lusió, creativitat, regals, temps d´estimar, de recordar ,de perdonar, de somiar , nadal es temps del que volguis...

BON NADAL I FELIÇ 2009 !

Otoño

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: vivaldi otoño)

Mai havía escrit res sobre tecnológia fins el dia en que la Eli i en Lluis ens van proposar escriure la nostra tecnoautobiografia en el nostre blog.
Quan ho vaig fer només vaig relatar la relació de la tecnologia artefactual a la meva vida perque ni tan sols vaig pensar en altres tipus de tecnologia.
No va ser fins que un grup de companys a la classe ens van presentar el seu blog que vaig descobrir que hi havien més. Això em va fer reflexionar.
La veritat es que no havia pensat en la tecnologia com un conjunt de conèixements que ens permeten crear objectes i modificar el medi ambient incloent-hi plantes, animals i fins i tot ésser humans per satisfer les nostres necessitats i els nostres desitjos.
Ara gràcies als meus companys sóc conscient de que hi altre tipus de tecnologia que tenen com a finalitat millorar la nostra qualitat de vida, ja no penso només en: ordinadors,fotocopiadores, impressores,GPS,MP3,DVD,calculadores, televisors,telèfons, etc ara també penso en medicaments, vacunes, vitamines,anestesies, radiografies, ecografies, quirofans,en tàctiques organitzatives,en l´agricultura, en les collites,etc.
Com vèieu cada dia aprenem coses, cada dia es nou y diferent...
Aprofito per felicitar a tots els meus companys de classe pels seus bloggs tot van estar molt be! Enhorabona!

QUAN LES COSES DE LA VIDA ENS SUPEREN...

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i el cafè...

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple.
Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. Així, el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va buidar dins del pot de maionesa. Les caniques van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.
Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple.
En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unanim.
El professor, ràpidament, va afegir 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra.

Els estudiants reien en aquesta ocasió. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:

" Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que tot el demés ho perdéssim, i només aquestes ens quedessin, les vostres vides encara estarien plenes.
Les caniques són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,...
La sorra és tot el demés, les petites coses.
Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les caniques, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua,... Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.

El professor va somriure i va dir: " Què bé que em facis aquesta pregunta.
Només és per demostrar-vos que no importa quant ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic."

Super hombres bajitos.

Aquí trobareu un article molt interessant de la Vanguardia del dia 18/10/08:

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20081018/53562215338.html

Mai m´havia parat a pensar que també sóc part de l´historia, dels avanços de la tecnologia del S.XX i XXI i que podría contar moltes de les meves experiències com si fossin " batallitas " com fa la gent gran, com feien els meus avis i els meus pares.

Recordo que ens explicaven històries de la guerra civil espanyola viscudes en primera persona o de com vivien i de com feien per sobreviure en aquella época tan propera i tan llunyana a la vegada. Històries que escoltavem amb les orelles i els ulls ben oberts. Històries que mai tornaré a sentir dels seus llavis.

Ara al començar a escriure la meva autobiografia i reflexionar sobre la meva vida en relació amb les noves tecnologies i recordar tots els avanços que he viscut , me he sentit gran, molt gran, potser massa i tot,i no m´agrada sentirme així perqué crec que encara em queden moltes coses a fer i encara tinc forces i ganes de viure en aquest món que de vegades sembla que s´ha tornat boig. Potser tot va massa ràpid o potser no...

Veritablement ens trovem en una societat amb moltissima tecnologia. És cert que és la societat de la informació , de la comunicació en la que tots anem d´un costat a l´altre pendents del que passa aquí i a l´altre part del món .

Tenim prous medis : televisions , teléfons , móbils , ordinadors , ràdio , prensa , llibres , internet , fax , etc, però,sabem utilitzar-los sempre de manera profitosa ? . De vegades sí, de vegades no .

Ens deixem manipular per aquests medis ? . De vegades sí, de vegades no.

Ahuriem de reflexionar i ser crítics per saber si tot aixó ens ajuda a ser més feliços. Si no és així, saber triar els instruments i les eines que ens siguin útils i necessaries per la nostra vida personal i professional i fer les servir quan calgui és una qüestió prioritaria.

Jo estic en aquest procés. He descobert que vull apendre, que necessito apendre per no quedarme enrere, per poder compartir ensenyar i formar part activa d´aquest món tan tecnológic. Perqué no vull relegar sempre en els altres. Perqué si ho puc fer i puc gaudir fent-lo perqué no intentar-ho ?.

Jo també podré, i encara que ara no en se,en sabré.